·Esbrineu si hi ha cap carrer dedicat a l'home que va pagar la nau corsària mataronina. On està situat?
L'home que va pagar la nau corsària es diu Fèlix de Campllonch.
·Busqueu quina és la bandera de Mataró. Des d'on fins on arribava la seva província marítima?
La provincia Marítima de Mataró va tenir el seu origen, doncs, el 1845 i va ser suprimida el 1867.
Aquesta provincia anava geogràficament desde el Turó de Montgat fins a les muntanyes de Sant Grau al límit entre Tossa i Sant Feliu de Guixols.
·Situeu en una carta marítima la zona anomenada El Vell, on sembla que hi ha el vaixell enfonsat.
·Resumiu en unes poques línies els fets de juny del 1798.
El 21 de juny del 1798, a les onze de la nit, es produeix una batalla.
Una nau de pirates anglesos van entrar en aigües mediterrànies, i a uns quatre quilòmetres de la costa de Mataró, van començar una lluita amb els corsaris de Mataró. El vaixell anglès va explotar en un territori anomenat "El Vell". Tot i que es va tortuar un dels tres supervivents, mai es va saber què transportava el vaixell.
·Publiqueu en el vostre bloc una narració d'unes 20 línies aproximadament sobre un d'aquests temes. Il·lustreu-la amb una imatge.
Hola em dic Roger el Maresmenc i sóc de Mataró. Ja fa molt de temps en el 1798 van trucar a la porta a les 4 de la matinada aproximadament. Eren els veïns que ens estaven alertan a tots i cada una de les persones de les cases que havien localitzat un vaixell no reconegut aprop del port de Mataró. Jo que sóc soldat vaig vestir-me rapidament i vaig agafar el trabuc i les bombes de mà entre d'altres armes. Vaig avisar als meus altres companys soldats i vem anar a la platja, al costat del port. De lluny es veia com alguns dels nostres soldats havien entrat al vaixell desconegut i els altres estaven atacan des del seu barco. Vam rebre l'ordre del nostre capità , Josep el Cabgras que deia que eren els Bàrbars i que anessim a ajudar. Quan estavem a mig camí, nedant cap al nostre vaixell es va sentir una explosió, els Bàrbars havien bomberdejat amb canyons el nostre vaixell. Finalment els Bàrbars s'en van anar i nosaltres vam anar a buscar els ferits. Quan vam arrivar al vaixell hi havia una noia ferida, l'única noia soldat i la vaig anar a ajudar, es deia Júlia. La vaig agafar en braços i la vaig portar a la sorra i la vaig reanimar.
Ara, en el 1817, estic amb la Júlia, no savia com agreir-me que l'havia salvat i em va demanar matrimoni i ara estem casats.
Ara vivim en una torre al Turó de la Marera, on estem crian el nostre fill de 6 anys, és una mica entremaliat però és bona persona. També tenim gallines, porcs i un cavall que li vam regalar al nostre fill Albert quan va fer els 6 anys.
Som una família agradable i molt generosa i sempre serem així.
Esteu convidats a la nostra festa de 5 anys de casats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada